Segle XIX

Al 1875 es va inaugurar una via del ferrocarril que travessava Gurb. Es va fer principalment per transportar el carbó de les mines de Sant Joan de les Abadesses a la fàbrica de vapor Bonaplata de Barcelona. 

Aquesta via va comportar un gran canvi, ja que va permetre comunicar ciutats i fer transports de materials difícils de transportar.

Al 1827 es va inaugurar la fàbrica tèxtil dels Malars entre del riu Ter i el Gurri. Va ser la primera font d’energia hidràulica de Gurb, després d’aconseguir una autorització per agafar aigua del Ter. Abans d’aconseguir l’autorització, utilitzaven carbó com a font d’energia per la fàbrica.

Malars va ser destruïda pels Carlins i es va es reconstruir al 1842.

Al 1852 Malars s’havia expandit molt. Tenia 186 treballadors, i dues naus on s’efectuaven la filatura i el tissatge de forma totalment mecanitzada, gràcies a l’energia hidràulica d’una turbina. Al 1859 es va convertir amb una Colònia tèxtil amb 30 habitatges i 46 habitants. 

Al segle XIX, Gurb estava dividida en 4 parròquies, algunes d’elles amb molt difícil accés i quedaven aïllades i repartides en l’extens territori. La parròquia de Sant Andreu de Gurb estava comunicada per camins locals i amb un estat regular. La parròquia de Sant Esteve de Granollers que estava comunicada per camins locals de rodes amb un mitja estat, és a dir un camí de carro. La parròquia de Sant Julià Sassorba que estava comunicada per camins de ferradura en mal estat, és a dir que només es pot passar a peu o a cavall. I la parròquia de Sant Cristòfol de Vespella que estava comunicada per camins  locals.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *