Segle XXI

Com és Gurb durant els inicis del segle XXI?

L’ economia del poble creix, i s’intensifica la quantitat d’indústries, també es fan noves carreteres i aquest viu una etapa de resplendor. Es el 25è poble d’Espanya amb més ingressos per habitant i té una extensió de 51,23 Km2, sent així el més gran de la comarca.

Hi ha creixement industrial?

Sí, el creixement industrial a Gurb va començar a partir dels anys 70, i des de llavors que s’ha anat intensificant. Aquestes van triar Gurb per les seves grans avantatges fiscals, també perquè és un poble gran, i al costat de la capital de la comarca, Vic. A mesura que han passat els anys la indústria s’ha apoderat de l’economia de Gurb gràcies a l’empenta de Casa Tarradellas i la contribució de Pascual. Comparació del que es preveia per Gurb i el que actualment té.

L’expansió de l’àrea ha sigut extremadament poca, ells es pensaven que com que la industria creixerà la població urbana també, però malauradament no va ser així, com que l’agricultura va baixar varen tenir més espai per col·locar les cases així que no varen necessitar ampliar l’àrea del poble. La carretera C-25 ha estat la principal millora, aquesta va estar construida el 22 de Maig del 1993, al 2007 la Generalitat va aprovar el seu desdoblament per a tal de convertir-la en autovia, fet que va significar un gran canvi per a Gurb i les seves carreteres, tot i que no es va inaugurar fins al Gener del 2013.

On es situen les indústries actualment?

La gran part de les indústries a Gurb es troben repartides en els tres principals polígons, Mas Glí, l’Esperança i la Ronda. També hi ha la BV-4601 que va des de Sant Bartomeu del Grau fins a Gurb, i la N-152 que comença a Gurb i acaba a Vic. La B-522 és la carretera que va de Gurb fins a Manlleu. La carretera C-25 travessa tot el poble est a oest.

Polígons industrials de Gurb i Vic. Font: Instamaps

Segle XX

Els inicis del segle XX, per a Gurb, van ser un segle de canvis. Començant per la construcció de la carretera de Sant Bartomeu del Grau i la modificació que hi va haver en el sector agrícola i ramader.

Un 75% de la indústria era tèxtil i un 25% era Agropecüària

La carretera de Sant Bartomeu del Grau es va asfaltar i va deixar de ser un camí de carro per poder fer més accessible la comunicació amb el poble veí. Actualment és la carretera principal de Gurb, a on hi trobes la farmàcia del poble. L’entrada de la industrialització va ser un gran canvi per Gurb i Osona, en aquell moment qui va liderar el procés va ser la Colònia de Malars. Era una fàbrica tèxtil que funcionava des de meitats del segle XIX i estava situada en un extrem de Gurb al costat del riu, actualment la carretera de Vic a Manlleu hi passa pel costat. Dins la Colònia hi havia una finca «La Vaqueira», situada al costat de la fàbrica. Actualment s’ha convertit en una casa rural anomenada «La Vaqueira del Tint» en honor a la fàbrica del Tint.

També es va construir l’estació del ferrocarril i, per tal d’estudiar i millorar l’agricultura i ramaderia, es va construir al 1924 una estació Agropecuària que hauria de servir per a tota la comarca. Aquesta es va situar a Gurb, més concretament a l’esperança. Les obres van començar al 1925 i els edificis construïts encara duren avui en dia. Avui en dia és on es situa l’ajuntament, el punt Jove, el teatre de Gurb, Correus i el consultori.

La guerra civil va ser precedida per una sèrie de canvis que van afectar al poble de Gurb. Per poder afrontar les necessitats urgents, es van apropiar dels béns de les comunitats de monges, de les quatre parròquies, de gent particular i també es van treure mobles de masies i es van requisar quatre dels dotze cotxes del municipi.

També van haver de pujar els impostos a 21 persones

Es va construir un pont i es va reparar la carretera de l’Argila per millorar les comunicacions. S’empresonava i es matava a la gent que era considerada de dreta a mans dels antifeixistes.

Segle XIX

Al 1875 es va inaugurar una via del ferrocarril que travessava Gurb. Es va fer principalment per transportar el carbó de les mines de Sant Joan de les Abadesses a la fàbrica de vapor Bonaplata de Barcelona. 

Aquesta via va comportar un gran canvi, ja que va permetre comunicar ciutats i fer transports de materials difícils de transportar.

Al 1827 es va inaugurar la fàbrica tèxtil dels Malars entre del riu Ter i el Gurri. Va ser la primera font d’energia hidràulica de Gurb, després d’aconseguir una autorització per agafar aigua del Ter. Abans d’aconseguir l’autorització, utilitzaven carbó com a font d’energia per la fàbrica.

Malars va ser destruïda pels Carlins i es va es reconstruir al 1842.

Al 1852 Malars s’havia expandit molt. Tenia 186 treballadors, i dues naus on s’efectuaven la filatura i el tissatge de forma totalment mecanitzada, gràcies a l’energia hidràulica d’una turbina. Al 1859 es va convertir amb una Colònia tèxtil amb 30 habitatges i 46 habitants. 

Al segle XIX, Gurb estava dividida en 4 parròquies, algunes d’elles amb molt difícil accés i quedaven aïllades i repartides en l’extens territori. La parròquia de Sant Andreu de Gurb estava comunicada per camins locals i amb un estat regular. La parròquia de Sant Esteve de Granollers que estava comunicada per camins locals de rodes amb un mitja estat, és a dir un camí de carro. La parròquia de Sant Julià Sassorba que estava comunicada per camins de ferradura en mal estat, és a dir que només es pot passar a peu o a cavall. I la parròquia de Sant Cristòfol de Vespella que estava comunicada per camins  locals.

Segle XVIII

Gurb, estava molt mal comunicada, pràcticament tot eren camins de pagès i les poques carreteres que hi havien eren: Crta. de Sant Bartomeu, Crta. de Manlleu i la Nacional 152 . Era un poble amb més extensió agrícola que urbana, per això el sector primari era el que tenia més importància. Gurb va treure gran profit del tren ja que gràcies a ell van poder tenir connexió directe amb Barcelona la qual cosa era molt important a la hora de vendre els productes fora de la comarca. 

Mica en mica el nombre de industries va anar augmentant. El primer gran polígon va aparèixer l’any 1983,  Mas Galí, a partir d’aquí Gurb es va anar industrialitzant, això va provocar la creació de nous polígons com Sant Roc, El sot dels Pradals entre altres. Lògicament Gurb continuava sent un municipi agrícola i ramader, per això la seva indústria anava relacionada amb aquests camps, ja fos des de productes alimentaris pels animals, productes mèdics,… la industria agroalimentària va anar guanyant pes gràcies a grans empreses com Casa Tarradellas .